Projecte de la convocatòria 2025 de Grups Operatius supraautonòmics, desenvolupat en el marc del Pla Estratègic de la PAC 2023-2027 i cofinançat pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural, FEADER.
PENVITIS+ es desenvolupa en dues fases, des de l’11 de novembre de 2025 fins al 30 d’abril de 2029, per poder treballar durant les campanyes vitivinícoles de 2026, 2027 i 2028. El projecte té un pressupost de 599.239 euros, cofinançat en un 80 % pel FEADER.
El Grup Operatiu PENVITIS+ reuneix denominacions d’origen, cellers, centres públics d’investigació i entitats especialitzades de Catalunya, Galícia i les Illes Canàries. Aquesta distribució territorial permet provar les solucions en diferents condicions climàtiques, tipus de sòl i sistemes de cultiu, sempre dins del context de la viticultura en fort pendent.
INNOVI, Clúster Vitivinícola Català: Representant i coordinador del Grup Operatiu. S’encarrega de la coordinació general, el seguiment de les activitats, la comunicació interna i la transferència dels resultats al conjunt del sector vitivinícola.
Associació de Viticultors i Cellers de Canàries, AVIBO: Entitat gestora de la DOP Islas Canarias. Coordina les actuacions desenvolupades a Canàries i connecta el projecte amb els viticultors i cellers de les diferents illes.
Consell Regulador de la DOQ Priorat: Representa el territori català i contribueix a identificar les necessitats dels viticultors que treballen en parcel·les de fort pendent i sòls de llicorella. També participa en la transferència dels resultats entre els cellers i viticultors de la denominació.
Adegas Moure, SA: Celler de la Ribeira Sacra que participa en els assajos desenvolupats a Galícia. Aporta parcel·les comercials i experiència directa en la gestió de vinyes situades en pendents pronunciats.
Celler Mas Doix, SL: Celler de la DOQ Priorat que acull els assajos a Catalunya. Participa en la implantació de cobertes vegetals, la gestió de la vegetació, la validació dels models predictius i les proves d’aplicació de tractaments mitjançant drons.
El projecte compta també amb la participació d’entitats subcontractades. El Consell Regulador de la DO Ribeira Sacra dona suport a la transferència dels resultats a Galícia, mentre que Bodegas Viñátigo participa en les proves desenvolupades a les Illes Canàries.
La validació científica i tècnica correspon a tres centres públics de referència: l’Institut Català de la Vinya i el Vi, INCAVI, a Catalunya; l’Estación de Viticultura y Enología de Galicia, EVEGA, integrada a AGACAL, a Galícia; i l’Instituto Canario de Calidad Agroalimentaria, ICCA, a Canàries.
GALA Media dona suport a la comunicació i divulgació, mentre que ZABALA Innovation participa en la coordinació tècnica, el seguiment i la gestió administrativa. El projecte també preveu serveis especialitzats per implantar pràctiques regeneratives, desenvolupar models d’intel·ligència artificial i fer tractaments amb drons.
La viticultura heroica es desenvolupa en condicions especialment complexes, com pendents superiors al 30 %, altituds elevades, petites illes o parcel·les situades en vessants pròxims a rius, mars i zones de muntanya. Territoris com la Ribeira Sacra, el Priorat i les Illes Canàries en són exemples representatius.
Aquestes vinyes tenen un gran valor paisatgístic, cultural i econòmic. Contribueixen a conservar varietats locals, mantenir el paisatge agrícola, prevenir l’abandonament de les zones rurals i reduir el risc d’incendis forestals. També generen vins amb una identitat molt vinculada al territori i afavoreixen activitats complementàries com l’enoturisme.
Malgrat aquest valor, les característiques de les parcel·les dificulten l’accés i limiten considerablement l’ús de maquinària convencional. Moltes tasques continuen fent-se manualment, fet que incrementa els costos, l’esforç físic i els riscos laborals. Les explotacions acostumen a tenir dimensions reduïdes i rendiments inferiors als dels sistemes mecanitzats de plana.
El canvi climàtic agreuja aquestes dificultats. Les onades de calor, la sequera, les pluges torrencials, l’erosió i les variacions extremes de temperatura afecten la maduració i la qualitat del raïm. Els episodis de calor intensa poden provocar cremades als grans, pèrdues de collita, increments del grau alcohòlic potencial i reduccions de l’acidesa i la frescor.
La pressió de plagues i malalties també augmenta, mentre que la disponibilitat de substàncies fitosanitàries és cada vegada més limitada. En aquest context, els viticultors necessiten sistemes que els permetin anticipar les incidències, actuar només quan sigui necessari i reduir el nombre de tractaments.
PENVITIS+ respon a aquests reptes combinant coneixement agronòmic, pràctiques regeneratives, intel·ligència artificial, sensors, dades climàtiques, automatització i drons. La innovació no pretén substituir l’experiència del viticultor, sinó aportar-li informació i eines per prendre decisions més precises.
L’objectiu general de PENVITIS+ és estudiar, implantar i difondre pràctiques vitícoles innovadores que millorin la resiliència i la sostenibilitat de les petites parcel·les de vinya en fort pendent.
El primer objectiu específic és millorar la qualitat enològica del raïm i del most mitjançant pràctiques regeneratives i d’adaptació al canvi climàtic. Es treballarà en la implantació de cobertes vegetals, la gestió de la vegetació i la correcció de sòls àcids per afavorir una maduració tecnològica i fenòlica més equilibrada.
El segon objectiu és desenvolupar un sistema digital basat en algoritmes i intel·ligència artificial que integri dades climàtiques, humitat del sòl, biodiversitat funcional i informació agronòmica. El sistema haurà de permetre anticipar almenys el 80 % de les incidències de plagues i malalties i reduir un 30 % l’ús de productes fitosanitaris.
El tercer objectiu és reduir un 30 % el temps dedicat a l’aplicació manual de tractaments mitjançant l’ús de sensors, automatització, robòtica i drons adaptats a vinyes de difícil accés.
El quart objectiu és garantir la transferència dels resultats. Es preveu arribar a un mínim de 500 persones mitjançant jornades tècniques, publicacions, xarxes socials, butlletins i mitjans especialitzats.
Es desenvoluparan assajos en vinyes de Catalunya i les Illes Canàries per estudiar diferents estratègies de gestió de la vegetació i implantació de cobertes vegetals.
Les cobertes contribuiran a reduir l’erosió, millorar l’estructura i la capacitat de retenció d’aigua del sòl i afavorir la biodiversitat. També s’analitzarà la seva capacitat per moderar l’estrès hídric i tèrmic de les plantes.
Paral·lelament, es provaran estratègies de maneig de la vegetació destinades a protegir els raïms de l’exposició solar excessiva. L’objectiu és reduir un 30 % els danys provocats pel cop de calor i les cremades als grans.
Els centres d’investigació faran el seguiment del creixement vegetatiu, l’estat hídric, la maduració del raïm i la qualitat del most. També es valoraran paràmetres com el contingut de sucres, l’acidesa, el pH i la composició fenòlica.
El projecte desenvoluparà i validarà models de predicció de plagues i malalties en parcel·les de Galícia i les Illes Canàries. Els models es basaran en la informació recollida per estacions meteorològiques, sensors de camp i bases de dades agronòmiques.
A Canàries es treballarà amb algoritmes i eines d’intel·ligència artificial, mentre que a Galícia s’aplicaran models epidemiològics i mecanicistes ja utilitzats en plataformes d’avisos. Els resultats es compararan per identificar quin sistema funciona millor segons el territori, les condicions climàtiques i la malaltia estudiada.
En una fase posterior, els models seleccionats es validaran al Priorat. Aquesta comparació entre territoris permetrà generar una eina transferible a altres zones de viticultura heroica.
Es provarà l’ús de drons per aplicar productes fitosanitaris en parcel·les de Galícia, Canàries i Catalunya. Els resultats es compararan amb sistemes convencionals, com els tractaments manuals o els equips accionats amb tractor.
S’analitzaran la precisió de l’aplicació, la cobertura, el temps de treball, el consum de producte, la seguretat, els costos i l’eficàcia fitosanitària.
L’objectiu és determinar en quines condicions els drons poden reduir la càrrega física, facilitar el treball en vessants i disminuir almenys un 30 % el temps destinat als tractaments.
Els resultats de les tres regions es compararan per elaborar conclusions i recomanacions adaptades a diferents condicions de viticultura en pendent.
Entre els resultats esperats hi ha una reducció del 30 % dels danys causats per la calor, una maduració més equilibrada, un model predictiu capaç d’anticipar almenys el 80 % de les incidències, una reducció del 30 % dels tractaments fitosanitaris i una disminució del 30 % del temps de treball manual.
El projecte organitzarà almenys sis jornades tècniques i publicarà un informe final que es difondrà a través d’un mínim de cinc mitjans o plataformes especialitzades.
Este proyecto ha recibido el apoyo del Ministerio de Industria, Comercio y Turismo, dentro del marco del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia, en la convocatoria 2021b de ayudas a Agrupaciones Empresariales Innovadoras con el objeto de mejorar la competitividad de las pequeñas y medianas empresas.
Comentaris