Eloi Montcada, 4 de juny de 2026, Londres

Que el país era un imperi ja fa uns quants anys ja ho sabia abans d’anar-hi, però que encara sigui un líder en innovació no tant....

El Britànics segueixen sent gent que malgrat el conservadorisme quasi genètic els agrada provar coses noves i el mon de l’alimentació i el  vi n’és un exemple.
Cal recordar que va ser aquest país que al segle XVII va empènyer a crear un nous producte, els vins fortificats tipus Porto o Sherry per fer possible el transport del vi des de la Península Iberica al seu país.

Ara segueixen acceptant, o com a mínim provant, nous conceptes tan de producte com de serveis.

En el darrer cas un exemple es l’EATALY. Un centre on trobes 3 restaurants, 7 bars, un forn de pa, un mercat, una vinoteca i aules de formació i per esdeveniments corporatius TOT amb producte italià. Aquest concepte actualment ja te 55 establiments a tot  el món i és un molt bon exemple de com facilitar l’exportació de producte local  ja que la mateixa empresa ajuda als petits productors amb els tràmits duaners. Ens podem imaginar un EatCAT o un Eatalonia creat a partir de la col·laboració de 4 o 5 empreses catalanes? 

Un altre exemple d’innovació el trobem en l’oferta: la producció de raïm i l’elaboració de vi a UK està pujant i de manera força ràpida. Sigui pel canvi climàtic sigui per les ganes d’experimentació ja es poden trobar vinyes per tot Anglaterra i Gal·les. Encara son poques hectàrees, actualment  unes 1.500 i 260 cellers, però amb increments anuals importants. Del 2018 al 2025 les seves vendes varen créixer un 200%! La major part d’aquest ecosistema s’agrupa a Wines GB una associació privada amb zero finançament públic que ha creat, entre d’altres, el seu segell de sostenibilitat, premis, un hub de coneixement i una guia de viticultura regenerativa.

Per acabar parlem de la innovació en producte: no hi ha supermercat on no puguis trobar vins sense alcohol, enllaunat, amb ampolles de 350ml o en format còctel barrejat amb diferents “beuratges”.  El vi català es molt residual, fins i tot en botigues especialitzades com les de la cadena Majestic Wines. Dels milers de referencies que s’hi troben es difícil trobar-ne alguna d’escumosos (jo en vaig arribar a comptar 4!), un parell de blancs i un parell de negres. En aquesta cadena el vi més venut a nivell espanyol es el Governor de Felix Solis, un vi de 8 euros i sense DO. Ara, a la primavera hi ha la bogeria dels ROSÉ amb pop ups específics i campanyes de comunicació amb impacte.

Un comentari caçat al vol i repetit  en un parell de botigues especialitzades: els clients pregunten per vins amb graduació reduïda, “per sota de 10” i no tenim referencies. Interessant.

En definitiva, UK pot ser una bona oportunitat per introduir alguns nous productes, sense oblidar els Premium. Respecte als darrers cal pensar que el sou mig a Londres es de  50.000 euros amb més d’un milió de persones guanyant més de 70.000!