Projecte presentat a la convocatòria de Grups Operatius supraautonòmics, en el marc del Pla Estratègic de la PAC 2023-2027, amb finançament previst del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural, FEADER.
REGEVIT planteja una xarxa de treball entre cellers, empreses biotecnològiques, centres de recerca i entitats sectorials per desenvolupar i validar pràctiques de viticultura regenerativa adaptades a diferents condicions agroclimàtiques d’Espanya. La memòria distribueix 345.106,66 euros entre els set resultats tècnics i 77.611,08 euros entre les actuacions de transferència i divulgació, amb un pressupost conjunt de 422.717,74 euros.
El Grup Operatiu REGEVIT combina empreses vitivinícoles de Catalunya, Aragó i Galícia amb entitats especialitzades en microbiologia, gestió del carboni, recerca agronòmica, coordinació i transferència de coneixement.
INNOVI, Clúster Vitivinícola Català: Representant del Grup Operatiu. Lidera la comunicació, la visibilitat i la transferència dels resultats, coordina la producció de continguts divulgatius i organitza les jornades tècniques i els espais d’intercanvi amb el sector.
Familia Torres: Participa com a celler demostrador i aporta parcel·les de diferents zones de Catalunya. Implanta i avalua pràctiques regeneratives, fa el seguiment agronòmic de les cobertes vegetals i contribueix a la recollida de mostres, a l’avaluació de la biodiversitat i als estudis de qualitat del raïm i del vi.
Viñas del Vero: Celler situat al Somontano, a Aragó, amb vinyes sotmeses a diferents altituds, sòls i microclimes. Participa en la validació de les cobertes vegetals i en la recollida de mostres i dades agronòmiques i enològiques.
Paco & Lola, Cooperativa Vitivinícola Arousana: Cooperativa de la DO Rías Baixas que agrupa més de 430 viticultors. Aporta parcel·les de clima atlàntic i permet estudiar les pràctiques regeneratives en un context cooperatiu caracteritzat pel minifundisme i la producció d’Albariño.
IDForest: Empresa biotecnològica especialitzada en microbiologia del sòl. S’encarrega de caracteritzar el microbioma mitjançant metataxonomia i qPCR, identificar microorganismes beneficiosos i desenvolupar inòculs microbians autòctons amb funcions bioestimulants o de biocontrol.
Azolla Projects: Empresa especialitzada en agricultura regenerativa, mercats de carboni i valorització dels serveis ecosistèmics. Desenvolupa el marc de referència per a un futur model d’insetting regeneratiu de carboni en vinya, amb indicadors de segrest de carboni, biodiversitat, traçabilitat i verificabilitat.
El projecte compta també amb diverses entitats subcontractades:
Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, IRTA: Lidera l’execució científica i tècnica. Coordina els mostrejos de sòl, flora, fauna i microbiologia, els estudis fisicoquímics i enzimàtics, les vinificacions experimentals i les anàlisis enològiques i sensorials. Sergi de Lamo exerceix la coordinació tècnica del Grup Operatiu.
Fundación Premio Arce, en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Madrid: Dissenya protocols comuns per recollir dades climàtiques, agronòmiques i fisiològiques, contribueix a estructurar indicadors de funcionament regeneratiu i dona suport a la interpretació dels resultats.
Asociación de Viticultura Regenerativa: Facilita la transferència dels resultats al sector, especialment a través del seu simposi anual, els seus seminaris i els seus canals formatius.
Plataforma Tecnológica del Vino, PTV: Dona suport a la divulgació estatal, a la preparació de continguts tècnics i a la difusió dels resultats entre cellers, empreses, centres tecnològics i grups de recerca.
Artica Ingeniería e Innovación: Presta suport tècnic, administratiu i econòmic a la coordinació, el seguiment, la gestió i la justificació del projecte.
El canvi climàtic, l’erosió, la reducció de la matèria orgànica i la pèrdua de biodiversitat estan debilitant la capacitat dels sòls vitícoles per retenir aigua, aportar nutrients i respondre davant la sequera, les temperatures extremes i les malalties.
La viticultura regenerativa proposa passar d’un model basat principalment en l’extracció de recursos a un sistema que recuperi els processos naturals del sòl. Pràctiques com les cobertes vegetals, la reducció del treball mecànic, l’aportació d’esmenes orgàniques i la diversificació de la flora poden augmentar la matèria orgànica, millorar la infiltració i afavorir les comunitats de microorganismes beneficiosos.
El microbioma del sòl té una funció essencial en aquests processos. Els fongs micorrízics i els bacteris promotors del creixement poden facilitar l’absorció de nutrients, augmentar la tolerància a l’estrès hídric i limitar el desenvolupament de determinats patògens. Malgrat aquest potencial, encara falten protocols que permetin caracteritzar aquestes comunitats, seleccionar microorganismes autòctons i aplicar-los de manera segura i eficaç en vinyes comercials.
REGEVIT també aborda la necessitat de valoritzar els subproductes generats pels cellers. Els llots procedents de la vinificació i del tractament de les aigües poden contenir matèria orgànica, nutrients i microorganismes útils. La seva utilització controlada com a esmena permetria reduir residus i insums externs, avançant cap a un model d’economia circular.
Finalment, la viticultura regenerativa encara no disposa d’un reconeixement normatiu específic i harmonitzat. Aquesta situació dificulta la certificació, la comparació entre explotacions i la valorització econòmica dels beneficis ambientals. El projecte vol generar evidències, indicadors i recomanacions que ajudin a avançar cap a sistemes més transparents i verificables.
L’objectiu general de REGEVIT és desenvolupar i validar pràctiques innovadores que millorin la biodiversitat i la funcionalitat del sòl i del viñedo, augmentin la resiliència de la vinya, optimitzin la qualitat del raïm i del vi i generin beneficis econòmics, socials i ambientals.
El projecte estudiarà l’efecte de les cobertes vegetals sembrades i espontànies sobre el sòl, la flora, la fauna i el microbioma en diferents condicions agroclimàtiques.
També validarà els llots de vinificació com a esmena orgànica segura i analitzarà si la seva aplicació incrementa la matèria orgànica, la retenció d’aigua i la biodiversitat funcional del sòl.
Un altre objectiu és aïllar, multiplicar i provar microorganismes autòctons, com bacteris PGPR i fongs del gènere Trichoderma, per desenvolupar inòculs amb efectes bioestimulants o de biocontrol que redueixin la dependència de productes fitosanitaris.
REGEVIT relacionarà les pràctiques aplicades amb la fisiologia de la planta, la composició del raïm i la qualitat química, sensorial i organolèptica del vi.
Finalment, analitzarà les externalitats positives generades, definirà un marc preliminar d’insetting regeneratiu i compararà els costos i beneficis dels sistemes convencionals i regeneratius.
S’estudiaran cobertes sembrades i espontànies en parcel·les comercials de Catalunya, Aragó i Galícia. Es compararan amb sistemes de maneig convencional per determinar-ne els efectes sobre l’erosió, la infiltració, la retenció d’aigua, la fertilitat i la biodiversitat.
Els treballs inclouran la caracterització de la flora, el seguiment de la fauna edàfica i dels artròpodes, vols amb drons, mostrejos de sòl i anàlisis fisicoquímiques, enzimàtiques i microbiològiques.
Mitjançant metataxonomia i qPCR s’identificaran els microorganismes presents i determinades funcions relacionades amb els cicles del carboni i del nitrogen, la disponibilitat de nutrients, la resistència a l’estrès i el control de patògens.
El resultat serà un conjunt de protocols de cobertes vegetals adaptats a diferents zones vitícoles.
Es caracteritzaran els llots procedents dels cellers per determinar-ne la composició, la seguretat i el compliment dels requisits legals per al seu ús agrícola.
Posteriorment, s’aplicaran en parcel·les pilot i es mesuraran els canvis en la matèria orgànica, la capacitat de retenció d’aigua, l’activitat enzimàtica, la fertilitat i el microbioma del sòl.
Aquesta actuació permetrà comprovar si els llots poden convertir-se en una esmena orgànica local, reduint residus, fertilitzants externs i costos de gestió. Es prepararà una guia d’ús amb els requisits tècnics i normatius aplicables.
IDForest i IRTA caracteritzaran els microorganismes presents als sòls i als subproductes dels cellers. A partir d’aquesta informació, se seleccionaran bacteris PGPR, Trichoderma i altres microorganismes amb capacitat per estimular el creixement, millorar l’absorció de nutrients o limitar patògens.
Les soques seleccionades es multiplicaran i es provaran inicialment en condicions controlades. Els inòculs amb millors resultats es validaran posteriorment en vinya.
El resultat serà un banc de soques beneficioses, prototips d’inòculs adaptats a la vinya i una primera proposta per escalar-ne la producció.
Es farà un seguiment agronòmic i fisiològic de les parcel·les per analitzar l’efecte dels diferents manejos sobre el vigor, la producció, l’estat hídric i la sanitat de les plantes.
Durant la verema s’analitzaran els sucres, l’acidesa, el pH, els polifenols i altres paràmetres de qualitat. També es realitzaran vinificacions experimentals i anàlisis químiques i sensorials dels vins.
Aquesta informació permetrà determinar si les pràctiques regeneratives mantenen o milloren la qualitat i si poden contribuir a una diferenciació comercial basada en la sostenibilitat, l’origen i la salut del sòl.
Azolla Projects identificarà les pràctiques que poden generar externalitats positives, com el segrest de carboni, la conservació del sòl, l’increment de biodiversitat o la millora de la retenció d’aigua.
Es desenvoluparà una matriu inicial d’indicadors i un marc conceptual perquè aquests beneficis puguin incorporar-se en el futur a estratègies d’insetting dins de la cadena de valor del vi.
El projecte no crearà directament un mercat de crèdits, però deixarà definides les bases tècniques, els criteris de traçabilitat i les opcions per a futurs pilots.
Es compararan els costos de les pràctiques convencionals i regeneratives, incloent-hi llavors, personal, maquinària, tractaments, anàlisis i possibles reduccions d’insums.
També es valoraran els beneficis relacionats amb la fertilitat, la disponibilitat d’aigua, la reducció de fitosanitaris, la qualitat del producte i la possible diferenciació comercial.
El resultat serà un estudi cost-benefici amb recomanacions per facilitar l’adopció de les pràctiques en explotacions i cellers de diferents dimensions.
REGEVIT preveu demostrar que les cobertes vegetals poden incrementar la biodiversitat funcional del viñedo i generar protocols adaptats a diferents territoris.
També validarà els llots de vinificació com a esmena orgànica, estudiarà el seu efecte sobre la biodiversitat i desenvoluparà inòculs microbians autòctons.
El projecte elaborarà recomanacions de maneig regeneratiu vinculades a la qualitat del raïm i del vi, un marc preliminar per valorar els serveis ecosistèmics i un estudi econòmic comparatiu que faciliti la presa de decisions del sector.
Este proyecto ha recibido el apoyo del Ministerio de Industria, Comercio y Turismo, dentro del marco del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia, en la convocatoria 2021b de ayudas a Agrupaciones Empresariales Innovadoras con el objeto de mejorar la competitividad de las pequeñas y medianas empresas.
Comentaris