Del 26 al 30 de gener, INNOVI ha coorganitzat una missió empresarial a la Xina amb l’objectiu d’analitzar, des d’una perspectiva estratègica, com els grans canvis tecnològics estan redefinint els models industrials i de mercat a escala global, i quines implicacions poden tenir per al sector vitivinícola català.

La primera part de la missió es va desenvolupar a Shenzhen, i es va compartir amb el Packaging Cluster, el Clúster Foodservice i el Clúster FEMAC. Aquesta fase inicial va tenir un enfocament clar en intel·ligència artificial, tecnologia i automatització, i va permetre conèixer de primera mà ecosistemes empresarials on la innovació està plenament integrada en la presa de decisions, els processos productius i les estratègies de creixement.

Al llarg de les visites a hubs tecnològics i empreses especialitzades en robòtica i solucions avançades, la delegació va constatar com la IA ja forma part del dia a dia industrial, amb aplicacions reals en camps com l’automatització, la logística, l’anàlisi de dades i la personalització de producte. Aquesta realitat evidencia un canvi de paradigma rellevant: la tecnologia no s’entén com un suport, sinó com un eix central de competitivitat i escalabilitat.

La missió va comptar amb la participació del Cluster Manager d’INNOVI, Eloi Montcada, acompanyat de diversos socis del clúster —Masia Vallformosa, Juvé & Camps, Lab4Impact, TACTIC / Anawin i l’Escola d’Enoturisme de Catalunya— així com d’empreses i agents d’altres clústers de l’ecosistema agroalimentari i industrial català. El viatge es va emmarcar dins del programa RETECH, amb el suport d’ACCIÓ.

Aquesta primera immersió a Shenzhen va permetre aprofundir en el context econòmic, social i empresarial xinès, així com entendre de quina manera la tecnologia, la digitalització i la innovació s’integren de forma estructural en la presa de decisions, la producció i la comercialització.

Les visites a empreses tecnològiques, plataformes digitals i centres d’innovació van posar de manifest el paper central de la intel·ligència artificial, la gestió avançada de dades, l’automatització i els ecosistemes digitals en la transformació dels sectors agroalimentari i vitivinícola. Aquests elements impacten directament tant en l’eficiència productiva com en els models de negoci, la relació amb el consumidor i l’experiència de compra.

Un dels grans valors de la missió va ser l’intercanvi constant entre empreses, centres de coneixement i agents del sector, que va permetre contrastar visions, detectar oportunitats de col·laboració i analitzar quines tendències poden tenir una aplicació real i estratègica al context català.

Aquest exercici de mirada crítica és clau per transformar l’experiència internacional en coneixement accionable, alineat amb les necessitats del teixit empresarial vitivinícola i amb els reptes de competitivitat, sostenibilitat i posicionament global.

La segona part de la missió es va desenvolupar a Yantai, un dels principals pols vitivinícoles de la Xina i territori clau tant en producció com en comercialització de begudes fermentades i destil·lades. L’estada a la regió va permetre aprofundir en una realitat clarament diferenciada de l’europea, marcada per una forta orientació al producte final i al consumidor, amb una rellevància molt menor del relat vinculat a la vinya, el procés d’elaboració o el territori.

Un dels primers elements destacables és la gran amplitud del concepte de “vi” dins el context xinès. La visita a HEISHANGMEI, una gran productora de fermentats de fruits vermells amb una producció anual de fins a 20.000 tones, evidencia que la legislació permet anomenar vi a fermentats elaborats a partir de matèries primeres diferents del raïm. El resultat són productes molt orientats al gust del consumidor: fermentacions parcials de baixa graduació (4,5º), versions més alcohòliques de fins a 12º, i un discurs comercial fortament vinculat a la salut i als beneficis funcionals derivats de la combinació de diferents fruits.

A nivell tècnic, sorprèn tant el procés d’elaboració —amb fermentacions de fruits sencers, sense premsat inicial, aprofitant el propi pes del producte— com la insistència constant en la protecció per patents. Llevats, processos i tecnologies apareixen sistemàticament associats a registres de propietat intel·lectual, fins al punt que la paraula “patent” esdevé central en el relat de moltes empreses visitades. Aquesta obsessió per la protecció del coneixement contrasta amb la poca informació compartida sobre els processos d’elaboració durant les visites.

Un altre element recurrent és la integració vertical dels processos: moltes empreses que elaboren fermentats aprofiten posteriorment subproductes per a la destil·lació, produint brandis, whiskys o altres licors, així com derivats com vinagres pensats per al consum directe. Aquesta lògica d’aprofitament total de la matèria primera sembla molt estesa en el teixit productiu local.

La visita a l’escola d’enoturisme de Yantai, integrada en un gran complex de formació professional amb més de 10.000 estudiants, reforça una percepció ja detectada en altres punts del viatge: l’interès se centra molt més en la història, el relat i les persones darrere els projectes que no pas en qüestions ambientals o de sostenibilitat. La salut emergeix com a valor clau, mentre que el medi ambient queda en un segon pla.

El segon dia de la missió destinat a Yantai va estar marcat per la visita al museu i a les instal·lacions de Changyu, considerat el celler fundador del vi xinès modern. El museu, amb una elevada qualificació turística, presenta un fort component visual però molt poca informació tècnica, una constant que es repeteix en altres cellers: absència gairebé total de referències a la vinya, al cultiu o als processos d’elaboració, i una clara centralitat del culte a les figures directives i als fundadors.

Des del punt de vista productiu, Changyu opera a una escala difícilment comparable amb la realitat europea: 33 milions d’ampolles anuals, 15.000 hectàrees de vinya, més de 1.000 referències comercials i un sistema de traçabilitat completament digitalitzat, impulsat tant per requisits interns com governamentals, amb codis QR a l’etiquetatge. Tot i aquestes dimensions, el percentatge de producció ecològica és molt baix, ja que aquest atribut no està valorat pel consumidor local.

La visita a fabricants d’equipament com Diboshi Brewing Equipment confirma l’orientació industrial del sector, amb una àmplia oferta de maquinària per a vi, cervesa i licors, incloent equips de destil·lació, sistemes d’envelliment amb xips de fusta i màquines de desalcoholització produïdes en sèrie, amb capacitats que van dels 300 als 3.000 litres per hora.

La missió es va completar amb la reunió amb l’associació de vins de Yantai, que agrupa més de 200 empreses del sector, i amb visites a projectes molt diferents entre si, com LONGDAI —un celler del grup Rothschild amb produccions reduïdes i un posicionament alt— i Great Wall, del grup públic COFCO, amb una producció de fins a 40 milions d’ampolles anuals i un fort focus en sistemes de gestió i traçabilitat desenvolupats amb tecnologia Schneider.

En conjunt, Yantai mostra un ecosistema on el vi s’entén principalment com a producte, marca i experiència, amb una clara orientació al consumidor final, al volum i al control tecnològic. Més que un model replicable, el territori es configura com un espai d’observació i aprenentatge, especialment rellevant per entendre noves lògiques de mercat, desenvolupament de producte i construcció de relat en un context globalitzat.