INNOVI: estratègia de l’àrea de treball de SOSTENIBILITAT

La Comissió de Projectes d’INNOVI ha establert cinc àrees de treball: viticultura, sostenibilitat, enologia, procés de producció i consumidor. L’objectiu de les àrees de treball és donar resposta a les inquietuds del sector en cada un d’aquests àmbits, ja sigui a través de coneixements com en el desenvolupament de projectes. Arrel d’això, INNOVI ha elaborat una enquesta dels possibles reptes a diferents agents del sector vitivinícola per tal de captar les necessitats reals.

INNOVI ha realitzat enquestes al sector vitivinícola entre socis i col·laboradors per captar les necessitats reals del sector.

Pel que fa a l’àrea de sostenibilitat els enquestats van mostrar més inquietuds en: la producció biodinàmica- ecològica, gestió del sòl i la reducció de la petjada de CO2.

La producció bionidàmica i la producció ecològica són alternatives agronòmiques i econòmiques que cada celler pot valorar i adaptar la seva producció a determinades franges de mercat. D’una banda, La producció biodinàmica es basa en un concepte holístic desenvolupat per R. Steiner en 1924, que no té en compte el procés científic i les dades objectives que se’n deriven. D’altra banda, la producció ecològica està regulada a nivell estatal i europeu, promovent la possibilitat d’arribar a una producció lliure de residus.

Actualment, tots els tipus de produccions, incloent la convencional i la integrada, ofereixen resultats dispars en quantitat, imputables a condicions edafoclimátiques conjuntament amb les agronòmiques, però amb un molt elevat nivell de qualitat.

La gestió del sòl i el paisatge de vinya d’acord a la sostenibilitat econòmica, ambiental i paisatgística (població, cultura, patrimoni…) s’ha de fer des del coneixement i aplicació d’estratègies d’adaptació del conreu a les condicions pròpies del canvi climàtic, del canvi global, conjuntament t amb polítiques de mitigació.

Els cultius llenyosos, com la vinya, tenen un ampli rang d’adaptació ambiental i, a la vegada, actuen com a embornals de carboni. Així, seguint la literatura científica, per sota dels 450 mm de pluja no hi ha bosc i, per tant, els països Mediterranis i els semiàrids no consten en les polítiques de mitigació del canvi climàtic, en les polítiques REDD.

cat

Font.- IRTA (Funes, Aranda, Biel, De Herralde, Grau & Savé 2015)

Els cultius de vinya estan en un ordre de magnitud similar en quan a l’emmagatzematge de carboni que les pinedes, alhora, que generen productes de qualitat (raïm, vi, coproductes) que fixen població al territori i produeixen una gran quantitat de béns ecosistèmics, ja que eviten el foc, l’erosió i controlen els fluxos d’aigua i nutrients.

Espanya es veu en la necessitat de fer front al repte de la producció agrícola amb les limitacions pròpies de la Mediterrània, com són la qualitat del sòl edàfic, l’escassetat i irregularitat en la disponibilitat d’aigua, la potencial pèrdua de biodiversitat i  d’energia fòssil junt amb l’impossibilitat legal d’emprar regular i àmpliament les energies renovables. Per aquest motiu, l’agricultura ha de ser tinguda en compte pels aspectes agroalimentaris i per totes les seves altres funcions, tal com es va definir en la COP21 i es va ratificar en la COP22.

Així, a més de les estructures fixes de la vegetació (troncs, branques i arrels) el sol juga i jugarà un paper clau en les estratègies de mitigació com la 4 x 1000, fixant importants quantitats de CO2 ambiental i per tant contribuint a les polítiques energètiques a nivell de país.

La reducció de la petjada de CO2 relativa als cellers, la logística i la distribució des de els cellers cap al consumidor final es sustenta en la norma UNE-EN ISO 14006:2011 Sistemes de gestió ambiental. Aquesta norma marca unes directrius per a la incorporació de l’ecodisseny i del segell d’empresa sostenible. Altre cop, el poder emprar regularment i àmpliament les energies renovables serà clau per reduir les petjades de carboni.

Un exemple del Pla de Mitigació contra el Canvi Climàtic a Catalunya és la reducció de 0,8 milions de tones de CO2 en els edificis a través de la rehabilitació tèrmica i acústica amb matèries sostenibles com el suro.

suro

Un punt important tant en el camp com en el celler, és la valoració de la petjada hídrica de tot el procés, sobretot quan des de que es va aprovar el Decret Marc de l’Aigua (UE 2000), la qual valora tant l’aigua captada de pluja i/o embassaments, rius, freàtics, com la qualitat en que aquesta es retorna al sistema després d’emprar-la. És un toc d’atenció molt important  vers l’eficiència en el seu ús directe i indirecte pel que fa als additius que s’hi dissolen (fertilitzants, pesticides, tensioactius, metalls pesats, dissolvents……)

A més, des d’INNOVI, s’organitza sovint jornades sobre aquest tema juntament amb altres clústers, com per exemple, el Clúster d’Eficiència Energètica Català (CEEC)

Compartir noticia

About the Author : Mònica Monera


0 comentaris

Enviar un comentari

Tu dirección de e-mail no será publicada.

.

X